viernes, 15 de junio de 2007

Tapat o a la presó!

Un alcalde de Luisana( una ciutat dels Estats Units) ha prohibit que la gent porti els pantalons baixats, vull dir, que es vegi la roba interior, ja que qui ho faci tan nois com noies tindrà una multa de 6oo € o fins i tot 6 mesos de presó. Això la veritat em sembla increible que una ciutat t'hagi de dir com no has d'anar vestit, t'estan imposant coses que en teoria tu les portaves per sentirte diferent o per moda, però ara ni això. A més l' alegria que ens dona als nois veure de tan en tan un tanga, per favor, però això es perquè la persona esta despistada, no perquè sempre l'ensenyi, el simple gest d'ajupir-se pot provocar que es vegi la roba interior jejeje
No entenc en que pensa aquest alcalde, és increible. El més bo és que ell és afroamericà i els nois afroamericans són els que tendeixen més a portar els pantalons caiguts, per la cultura hip-hop.
La pregunta que es fa molta gent és: els nens petits podran anar despullats pel jardí de casa seva? o les dones podran anar a corre amb sustens esportius?

miércoles, 13 de junio de 2007

"Extasis" a les persones i als gats, mateixos afectes?

Mireu be aquests dos videos i us donareu compte que un humà (dibuix animat) sobre els afectes de les drogues pot actuar igual que un gat drogat per una planta(nepeta cataria) que és droga per ells.

Persona: ( la part final és la que hi ha el comportament de gat drogat)
http://www.youtube.com/watch?v=b8ojAchIQHg

Gats: En el minut 1:18 es comporta com un humà drogat)
http://video.google.com/videoplay?docid=-112386898409986225&hl=en-CA

sábado, 9 de junio de 2007

Más vale maña que fuerza

Per què aquest titol? Molt fàcil , Avui es pot decidir la lliga i espero que a favor del Barça i gràcies al Saragossa, que aquests han estat enemics del Barça després d'una eliminació copera del 2006 que no vull recordar, però bé avui soc del Saragossa, i del Barça sempre, per suposat.
Tot català o com diria la d'analítica el 99,9999% desitjaria que el barça guanyés i el madrid empatés o perquè no directament que perdi. I sabeu que ? que el Sevilla fagi el que vulgui, per mi aquesta lliga és de dos i no de tres, possiblement està siguent la lliga més emocionant que recordo des de fa anys.
Si aquest cap de setmana passés el que ningu vol, em sembla que el dilluns tots portarem una cara de pomes agres... i molt decepcionant, però tranquilitat que això no pasarà perquè VISCA EL BARÇA!!!

martes, 5 de junio de 2007

Estem com les seleccions, CONVOCATS

Avui és el primer dia de examens finals de primera convocatoria, i ja per començar ara mateix hauria d'estar a estadística però per anar menys estressat i poder estudiar més en les assignatures que compten més crèdits he decidit deixar-la per segona convocatoria, és a dir, he provocat la targeta groga per estudiar més en la resta( com en Xavi ). Bé, prou de fer simils amb la selecció de la qual ningú esta orgullós.
LA finalitat d' aquesta entrada és desitjar a tot universitari molta sort i que empolli molt, que per cert l'empollon és una nova espécie en extinció, també que s'ho treballin molt , i que ja queda menys per disfrutar de l'esperat estiu que ens espera amb entusiasme, sobretot per moltes empreses necessitades de treballadors... per desgracia hem de treballar per sobreviure, aquest país no mola.
També m'agradaria recordar a tots els meus companys que tan punt s'acabin els examens hem d'anar a Port Aventura i celebrar tot el "sufriment" que hem tingut durant el curs.

P.D: Avui final de la Copa Catalunya, BARÇA vs ESPANYOL

jueves, 31 de mayo de 2007

Multiplicat per la derivada de k

Qui no ha dit mai que els zeros són res? Diria que ningu s'en salva. Llavors ara imagineu´-vos que un dia us lleveu i no existeix el zero. Per començar l'ordinador ja no funcionariaper el seu llenguatge binari, els diaris valdrian 1 centim i no 100 centims, no podriem mai passar de la desena la nostre edat, ja que fariem 1,2,3,4,5,6,7,8,9 i 1,2,3,4,5,6,7,8,9...després mai ningu treuria zeros a l'escola, però bé ara això per llei ja no es pot fer., i en part millor jajaja, perqué ara no fots res i ja etns el 1 quin goig... però perquè l'eliminen si estic demostrant que el zero és mol útil? es que el govern té zerofobia o és tonto i vol fer que tot sigui molt barat?

La única solució que li veig a un món sense zeros són els numeros romans ja que utitzaven lletres, per exemple per dir 1023 posen MXXIII, ara imgineu-vos que heu d'escriure 10.983.840 seria complicat ja que pensa que els números romans els més gran diria que és mil...
Finalment nosatres de l'únic que ens salvariem és de ser un zero a l'esquerre.

lunes, 28 de mayo de 2007

Un nou perill a la carretera, JO!!!

Si senyor per fi aquí un servidor s'ha tret el carnet de conduir,a tocava!! Encara el dia d'avui no tinc el carnet provisional ni la L , però ja me dedicat a agafar el cotxe de la meva germana i anar de Calella a Girona, fins la Universitat, això si amb la L de un amic... nose si això és legal.. però bé , feta la llei feta la trampa. Sabeu que costa moltissim anar a 80 km/h per ser novell, m'ha estat força difícil ja que diria que el peu dret em pesa massa.
Avui els companys de classe volen que els porti a dinar... no saben ni el que diuen... però bé si no estimen la vida no és el meu problema jejeje.
Ara la pregunta que em faig després de gastar-me tots els calés en el carnet és, - quan em podre comprar un cotxe?
Atentament, un quimic al volant( per no gaire temps)

lunes, 14 de mayo de 2007

Un programa de carrer

Callejeros és un programa que trobo que és molt interesant ja que reflexa la vida de certa gent que podriem nombrar-los: gent marginal (particualrment immigrants) que influeixen molt a la societat, per exemple parlen molts cops de l'ofici més vell del món( prostitució) també dels immigrants que utilitzen els seus fills per robar carteres, mòbils, bolsos i llavors revendre'ls. Tot aquest programa està fet a Espanya i són situacions en les que qualsevol s'hi pot trobar, per exemple anant a plaça catalunya de Barcelona o al centre de Madrid.
En concret jo volia parlar d'un episodi en el qual parlaven sobre les dones de "carretera", i les entrevistes que els hi feien et deixaven de pedra, ja que moltes d'elles tenien marits i aquests no esl importava al feina que exercien les seves dones, i la majoria d'elles exercien la prostitució per treure diners per droga, i això ho deien tan obertament a la camera. Definitivament la dona que més em va impactar era una prostituta de 60 anys que deia en paraules textuals- Yo si volviera a nacer i pudiera elegir que ser , elegiria puta i sin dudarlo.
Personalment crec que és molt trist que algú pugui dir això.

lunes, 23 de abril de 2007

La vertadera historia de sant Jordi

Vet aquí una vegada en el planeta de Schrondinger, hi havia un poble atòmic, format per elements i compostos.
En aquest poble hi havia una llegenda sobre que cada any el elèctric i excitat àtom de Coure 2+, apareixia cada 23 de Abril i volia fer un enllaç covalent amb algun element, però com que tenia molta incertesa de heisenberg, no sabia quin triar però si a la velocitat que es movia, per això va agafar tots els elements del poble i els va posar en forma de cicle de Born- Haber, i amb una veu tota poderosa i elèctricament positiva va dir- Demà mateix us vull aquí i vosaltres mateixos me buscareu l’element o compost amb el qual jo pugui tenia la configuració de gas noble jajajaj( riure de àtom excitat). El poble va decidir que seria el element oxigen el que s’enllaçaria amb el señor Coure .Al dia següent va venir Mr Coure i va veure que li havia tocat un element perfecte , sabia que complirien l’octet perfectament, que seria un enllaç fort, que mai es sentirien atrets per algun altre element , les seves constants augmentarien i que a cap temperatura es descomposarien. Però quan el Sr Coure es va emporta la oxigen a un altre nivell energètic on mai i havia arribat un oxigen, ràpidament es veia d’intenció del sr Coure que era arrencar-li tots els electrons a la oxigen i deixar-la sense radi…De sobte quan menys s’ho esperava va aparèixer el atom de Sant Amoni, i aquest gràcies al seu elevat potencial d’ionització va fer que el Sr Coure es complex amb ell i de aquell complex va aparèixer la Rosa de Sant Amoni, i la meravellosa oxigen va poder tornar al seu estat energètic.

domingo, 22 de abril de 2007

IP/TCP

La IP també anomenada per ningú internet protocol, és un nombre essencial que ha de tenir tot ordinador que tingui connexió a internet. La IP ens identifica en una red d'ordinadors, és com el DNI, però a l'ordinador.
Al principi les IP eren poc segures perquè cada ordinador en tenia una i aquesta era fixa, però ara estem molt més segurs perquè aquesta IP va variant cada cop que ens conectem a internet , i és com si ocultessim la nostre identitat per la red.Això és una sort per tots nosaltres perquè els hackers els hi és més difícil entra al nostre ordinador i manipula.Aquesta IP nostre és anomenada IP dinàmica, en canvi hi ha ordinadors que necesiten estar permanentment conectats perquè hi podem accedir i aquests tenen un IP estàtica.
TCP
és el protocol que ens asegura que la informació que enviem no contindra errors i la informació estarà en el mateix ordre, i té una fiabilitat perfecta, tot i que parteix de la IP que no és fiable...

martes, 17 de abril de 2007

Nanotecnologia, possible Revolució Industrial del s.XXI


Per fi parlaré d'algu relacionat amb la química! Ja em tocaba.

Avui a clase d'inorgànica estavem parlant del carboni, quan de sobte ha sorgit el tema dels ascensors espacials i la nanoteconologia i e sentit com el "bitxo" de la curiositat m'hagués picat, i he anat a informar-me i serà del que parlaré avui.
Primer la nanoteconologia es refereix a la construcció de màquines microscòpiques i també esta relacionat amb la manipulació de les estructures moleculars i dels àtoms, i descobrir-ne noves propietats útils.
La nanotecnologia actualment es dedica a la investigació de cables d'alta resistència i sobretot dels ascensors espacials, que són dels que en parlaré. També el que es volen proposar els investigadors és arriba a fer robots microscòpics del tamany de la yema dels dits, i especials per investigar el planeta Mart, ja que com que són molt petits i en farien un gran nombre, es treballaria més ràpid en el camp de recerca del planeta. També és mol fascinant que volen arribar a fer vestits espacials autorreparables
Els ascensors espacials consisteixen en nanotubs de carboni, els quals els àtoms de carboni estan posats en forma de red metàlica i enrollats en forma de tubs i adquireixen unes característiques extraodinàries, per exemple: tenen 100 vegades al resistència del ferro, i tan sols una sisena part del seu pes, són 40 vegades més forts que les fibres de gràfit, condueixen l'electricitat millor que el coure , poden ser conductors o semiconductors i són excel·lents conductors de la calor.
Jo aquí tan parlar del que és, però no he dit la seva funció...
Els nanotubs serien una especie de cable que enllaçaria la Terra amb estacions espacials, i seria una forma més econòmica i segura de viatjar a l'espai, l'únic problema és l'ausència de materials suficientment resistents per construir el cable
La idea per construi'l seria fer 40.000 il km de nanotubs que aquests serien capaços de suportar 20 tonelades de pes, i el construirien en el oceà Indic , ja que allà els vents són suaus i passen molt poques avions.
Espero en un futur poder veure'l , ja que ha de ser impactant veure algu que arriba de la Terra fins l'espai.

lunes, 9 de abril de 2007

Un clàssic de setmana santa. El mal temps

Bé, la Setmana Santa avui mateix ja s'acaba i demà tornarem a la rutina de sempre... la UNI, en realitat hi ha ganes de tornar-hi perquè després de aquesta setmana santa la qual la majoria dels dies ha plogut, quin desastre, començo a estar fart de que cada any passi ho mateix. La setmana anterior de setmana santa, el señor Sol tot el dia allà i be quan per fi arriba la Setmana Santa, per el que es veu el Sol també fa vacacions i marxa al seu poble... que desgraciat( tan jo com el Sol).
Suposo que la majoria dels meus companys estaran força d'acord amb mi i que tots em coincidit en tirar-nos la setmana fent la pàgina web i "fent" l'ACME ( la gent ja m'enten perquè poso cometes.. jajaja)
Volia recordar que gràcies a tots els que em van felicitar pel meu aniversari, i sobretot qui enviï sms des de un altre mòbil que al final posi qui és, ja que estic intrigat de qui em va enviar un sms.
Ja no tinc res més a dir , aixi que... Fins demà Familia!!

PD: Tindria que començar a escriure algu de química en el blog...

miércoles, 4 de abril de 2007

De veritat feia falta?


Acabu de veure una noticia de ho mes
peculiar a la revista Muy interesante,
ara a les senyals de tràfic en les quals
apareixia siluetas de home, també
apareixeran sileutes de dones, això
de moment ho fan a Viena. Mireu la
veritat a mi no em sembla bé que posin
una dona fent de paleta, ja que mai n'he
vist una, quan dic "mai" vull dir "per ara",
és com si una dona volgués ser...
model de penis? jajaja o com si un home
fos president d'un club feminista...

El que si que m'he sembla molt bé és que
en els semafors posin siluetes de dones,
que també ho estan fent això ara,o que en
els trens hi posin siluetes de dones grans
per cedir-ls el seient, o d'homes amb nens
petits agafats.

sábado, 24 de marzo de 2007

Moments "màgics" per donar les gràcies


Bé, Txus com et vag prometre penjaria la teva foto en la qual estàs parlant am el teu amic amb el mòbil a una distància realment impresionant... 2 metres...
Aquell moment va ser molt bo, Txus gràcies per el teu humor estupid, espero se un bon mestre per tu.
Recorda que quan hi hagi la festa de química ser la nostre festassa. Per cert que no t'extramyi que li canvin el nom per el de la "festa de l'Olaf i d'en Txus" jajaja.








Aquesta imatge suposo que qualsevol aficionat al futbol la recordara perfectament, si no us faig memoria.
L'any passat el Saragossa era un equip que quan jugava la Copa del Rei feia tremolar als contrincants. Llavors en un dia pèssim que va tenir el Barça en que va ser eliminat pel mateix Saragossa, qui s'esperava que el Sarragossa guanyaria el Reial Madrid per un contundent 6-1 jajaja, va ser un dels meus millors dies de la vida, fins i tot em va alegrar que el barça fos eliminat , tan sols per veure el bany de gols que li van fer al Madrid. Gràcies Diego Milito. VISCA EL BARÇA



Espero forces comentaris cules,gràcies.



Aquest link tan sols és per amants del barça...
http://www.youtube.com/watch?v=gO2EH8nOAjs






























viernes, 16 de marzo de 2007

Jornada "laboral" d'un alumne


Bé ara resulta que amb el nou pla d'estudi ECTS els alumnes tan sols haurien de dedicar a l'estudi 40 hores setmanals, mira que havia escoltat acudits bons, però com aquest ningun. Ara per fer-vos una idea faré uns petits càlculs els quals reflectiran perfectament que no es fan 40 hores setmanals.
Primer ja fem cada dia 5 hores diàries per 5 dies a la setmana ja son 25 hores, més de la meitat de la jornada que hauriem de fer. Llavors cadascú a casa qui més qui menys estudia unes 3 hores cada dia per el 5 dies de la setmana , ja sumarien les 40 hores que segosn ECTS hauriem de fer, però be aquesta gent que va dir això de les 40 hores NO deuria tenir en compte que qualsevol universitari fa practiques, on aproximadament serien 2 hores cada setmana, menys algunes que es pot allargar a 4 hores, de moment ja són 42 hores, ja ens passem de les que hauriem de dedicar, ara be, els alumnes els caps de setmana no ens quedem de braços plegats i ens rasquem la panxa tot el dia... tan sols una estona, possiblement aquests dos dies són els que dediquem més al estudi unes 3 hores dissabte i unes 4 el diumenge en el meu cas.
Definitivament tot això suma unes 49 hores setmanals... per cert i afegim les 2 hores i 55 minuts de mètodes numèrics i programació? vinga va, 52 hores aproximadament, per sort nosaltres som el futur...

martes, 6 de marzo de 2007

Treball de recerca


El meu treball de recerca tractava sobre el seguiment i comportament d'un ésser viu en concret era el Tenebrio molitor ( cuc de la farina).

Primer vag tenir un altre animal, els fàsmids, però com que no em sobrevivien vag tenir que decantar-me pels cucs de la farina.

Aquests insectes el primer que em va sorprendre va ser que la seva metarmofosi no acabaria en una papallona si no en un escarabat, cosa que només en vag aconseguir 6 escarabats mascles de 140 cucs que tenia, ja va ser molta mala sort que tots fossin mascles i no vag poder acabar el seu cicle, que era un dels meus objectius principals a part de veure quines condicions ambientals li afavorien més; per exemple tenia 5 cultius per tot casa meva: el primer estavan a la foscor les 24 hores, el segon al pati, el tercer a la llum del dia, el quart no estava en farina si no en llet en pols i l'últim en paper. A partir de tot això vag poder comprovar que els de la foscor creixien més ràpid que la resta, és a dir, vag obtenir més escarabats d'aquest cultiu. També vag veure que eran capaços de digerir la cel·lulosa, ja que cap cuc va arriabr a morir. Altres coses que hi vag veure eren que el cuc de la farina abans de mudar es queden de color blanc, i tot i això un cop després de la metamorfosi a pupa i aquesta a escarabat , la quitina que deixen és groga.

Més curiositats respecte els cucs es que es podia fer una truita amb ells i d'ells podiem obtenir un gran valor alimentiu, no ho vag voler comprovar-ho personalment. També els escarabats aquets no volaben pas, i gràcies això em va ser molt fàcil pode estudiar les seves parts del cos.

El més curiós del meu treball va ser que la gent coneixia un altre cuc el qual mencionaven cuc de la farina i no era el que jo tenia.

viernes, 2 de marzo de 2007

Totes les respostes correctes?

Començaré pel principi...
Tan sols volia comentar aqui una historia real i a la vegada curiosa que posiblement molts sabeu o l'heu llegit per algun lloc.
Be, resulta que un noi en un examen li van dir que com calcularia l'alçada d'un edifici amb un baròmetre i el noi a l'examen fart ja de utilitzar el mètodes científics i de fer cas als professors va escriure en el examen - Pujaria a dalt de tot de l'edifici i lligaria el baròmetre amb un corda i el deixaria caure fins el carrer i llavors tan sol hauria de medir la corda. El noi sembla força "vacilon" des de un principi, però ja m'agradaria a mi haver tingut alguna idea semblant en algun examen, bé ara ja u tinc en compte.
Segueixo.. el professor no sabia si aprova'l i li va dir que el resolgués correctament, però el noi seguia amb ingenuïtats i digué - Hi ha moltes solucions, però la més facil seria trucar al porter i demanar-li quan medeix l'edifici- El professor volia saber les altres solucions i l'alumne li digue que es podia fer a través de medir el baròmetre i la seva sombra, i llavors medir la sombra de l'edifici i se sabra l'altura amb una simple proporcio. Dubtu que a ningu se li hagués acudit això en un examen
Una altre solucio molt tonta per cert era que medis el barometre i anés pujan per les escaleras i anant marcan a la pared amb llapis l'alçada del barometre i llavors seria qüestió de contar les marque i multiplicaro per l'altura del baròmetre.
L'únic que puc dir respecte aquest noi que possiblement va donar una bona lliço al seu professor, i que tots hauriem d'aprendre de aquest noi.. suposo que ja sabeu per on van els "trets", a falta de mètodes...