La vertadera historia de sant Jordi

Vet aquí una vegada en el planeta de Schrondinger, hi havia un poble atòmic, format per elements i compostos.
En aquest poble hi havia una llegenda sobre que cada any el elèctric i excitat àtom de Coure 2+, apareixia cada 23 de Abril i volia fer un enllaç covalent amb algun element, però com que tenia molta incertesa de heisenberg, no sabia quin triar però si a la velocitat que es movia, per això va agafar tots els elements del poble i els va posar en forma de cicle de Born- Haber, i amb una veu tota poderosa i elèctricament positiva va dir- Demà mateix us vull aquí i vosaltres mateixos me buscareu l’element o compost amb el qual jo pugui tenia la configuració de gas noble jajajaj( riure de àtom excitat). El poble va decidir que seria el element oxigen el que s’enllaçaria amb el señor Coure .Al dia següent va venir Mr Coure i va veure que li havia tocat un element perfecte , sabia que complirien l’octet perfectament, que seria un enllaç fort, que mai es sentirien atrets per algun altre element , les seves constants augmentarien i que a cap temperatura es descomposarien. Però quan el Sr Coure es va emporta la oxigen a un altre nivell energètic on mai i havia arribat un oxigen, ràpidament es veia d’intenció del sr Coure que era arrencar-li tots els electrons a la oxigen i deixar-la sense radi…De sobte quan menys s’ho esperava va aparèixer el atom de Sant Amoni, i aquest gràcies al seu elevat potencial d’ionització va fer que el Sr Coure es complex amb ell i de aquell complex va aparèixer la Rosa de Sant Amoni, i la meravellosa oxigen va poder tornar al seu estat energètic.

IP/TCP

La IP també anomenada per ningú internet protocol, és un nombre essencial que ha de tenir tot ordinador que tingui connexió a internet. La IP ens identifica en una red d'ordinadors, és com el DNI, però a l'ordinador.
Al principi les IP eren poc segures perquè cada ordinador en tenia una i aquesta era fixa, però ara estem molt més segurs perquè aquesta IP va variant cada cop que ens conectem a internet , i és com si ocultessim la nostre identitat per la red.Això és una sort per tots nosaltres perquè els hackers els hi és més difícil entra al nostre ordinador i manipula.Aquesta IP nostre és anomenada IP dinàmica, en canvi hi ha ordinadors que necesiten estar permanentment conectats perquè hi podem accedir i aquests tenen un IP estàtica.
TCP és el protocol que ens asegura que la informació que enviem no contindra errors i la informació estarà en el mateix ordre, i té una fiabilitat perfecta, tot i que parteix de la IP que no és fiable...

Nanotecnologia, possible Revolució Industrial del s.XXI

Per fi parlaré d'algu relacionat amb la química! Ja em tocaba.

Avui a clase d'inorgànica estavem parlant del carboni, quan de sobte ha sorgit el tema dels ascensors espacials i la nanoteconologia i e sentit com el "bitxo" de la curiositat m'hagués picat, i he anat a informar-me i serà del que parlaré avui.
Primer la nanoteconologia es refereix a la construcció de màquines microscòpiques i també esta relacionat amb la manipulació de les estructures moleculars i dels àtoms, i descobrir-ne noves propietats útils.
La nanotecnologia actualment es dedica a la investigació de cables d'alta resistència i sobretot dels ascensors espacials, que són dels que en parlaré. També el que es volen proposar els investigadors és arriba a fer robots microscòpics del tamany de la yema dels dits, i especials per investigar el planeta Mart, ja que com que són molt petits i en farien un gran nombre, es treballaria més ràpid en el camp de recerca del planeta. També és mol fascinant que volen arribar a fer vestits espacials autorreparables
Els ascensors espacials consisteixen en nanotubs de carboni, els quals els àtoms de carboni estan posats en forma de red metàlica i enrollats en forma de tubs i adquireixen unes característiques extraodinàries, per exemple: tenen 100 vegades al resistència del ferro, i tan sols una sisena part del seu pes, són 40 vegades més forts que les fibres de gràfit, condueixen l'electricitat millor que el coure , poden ser conductors o semiconductors i són excel·lents conductors de la calor.
Jo aquí tan parlar del que és, però no he dit la seva funció...
Els nanotubs serien una especie de cable que enllaçaria la Terra amb estacions espacials, i seria una forma més econòmica i segura de viatjar a l'espai, l'únic problema és l'ausència de materials suficientment resistents per construir el cable
La idea per construi'l seria fer 40.000 il km de nanotubs que aquests serien capaços de suportar 20 tonelades de pes, i el construirien en el oceà Indic , ja que allà els vents són suaus i passen molt poques avions.
Espero en un futur poder veure'l , ja que ha de ser impactant veure algu que arriba de la Terra fins l'espai.

Un clàssic de setmana santa. El mal temps

Bé, la Setmana Santa avui mateix ja s'acaba i demà tornarem a la rutina de sempre... la UNI, en realitat hi ha ganes de tornar-hi perquè després de aquesta setmana santa la qual la majoria dels dies ha plogut, quin desastre, començo a estar fart de que cada any passi ho mateix. La setmana anterior de setmana santa, el señor Sol tot el dia allà i be quan per fi arriba la Setmana Santa, per el que es veu el Sol també fa vacacions i marxa al seu poble... que desgraciat( tan jo com el Sol).
Suposo que la majoria dels meus companys estaran força d'acord amb mi i que tots em coincidit en tirar-nos la setmana fent la pàgina web i "fent" l'ACME ( la gent ja m'enten perquè poso cometes.. jajaja)
Volia recordar que gràcies a tots els que em van felicitar pel meu aniversari, i sobretot qui enviï sms des de un altre mòbil que al final posi qui és, ja que estic intrigat de qui em va enviar un sms.
Ja no tinc res més a dir , aixi que... Fins demà Familia!!

PD: Tindria que començar a escriure algu de química en el blog...

De veritat feia falta?

Acabu de veure una noticia de ho mes

peculiar a la revista Muy interesante,

ara a les senyals de tràfic en les quals

apareixia siluetas de home, també

apareixeran sileutes de dones, això

de moment ho fan a Viena. Mireu la

veritat a mi no em sembla bé que posin

una dona fent de paleta, ja que mai n'he

vist una, quan dic "mai" vull dir "per ara",

és com si una dona volgués ser...

model de penis? jajaja o com si un home

fos president d'un club feminista...

El que si que m'he sembla molt bé és que

en els semafors posin siluetes de dones,

que també ho estan fent això ara,o que en

els trens hi posin siluetes de dones grans

per cedir-ls el seient, o d'homes amb nens

petits agafats.