lunes, 23 de abril de 2007

La vertadera historia de sant Jordi

Vet aquí una vegada en el planeta de Schrondinger, hi havia un poble atòmic, format per elements i compostos.
En aquest poble hi havia una llegenda sobre que cada any el elèctric i excitat àtom de Coure 2+, apareixia cada 23 de Abril i volia fer un enllaç covalent amb algun element, però com que tenia molta incertesa de heisenberg, no sabia quin triar però si a la velocitat que es movia, per això va agafar tots els elements del poble i els va posar en forma de cicle de Born- Haber, i amb una veu tota poderosa i elèctricament positiva va dir- Demà mateix us vull aquí i vosaltres mateixos me buscareu l’element o compost amb el qual jo pugui tenia la configuració de gas noble jajajaj( riure de àtom excitat). El poble va decidir que seria el element oxigen el que s’enllaçaria amb el señor Coure .Al dia següent va venir Mr Coure i va veure que li havia tocat un element perfecte , sabia que complirien l’octet perfectament, que seria un enllaç fort, que mai es sentirien atrets per algun altre element , les seves constants augmentarien i que a cap temperatura es descomposarien. Però quan el Sr Coure es va emporta la oxigen a un altre nivell energètic on mai i havia arribat un oxigen, ràpidament es veia d’intenció del sr Coure que era arrencar-li tots els electrons a la oxigen i deixar-la sense radi…De sobte quan menys s’ho esperava va aparèixer el atom de Sant Amoni, i aquest gràcies al seu elevat potencial d’ionització va fer que el Sr Coure es complex amb ell i de aquell complex va aparèixer la Rosa de Sant Amoni, i la meravellosa oxigen va poder tornar al seu estat energètic.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Si és que la veritat sempre se sap!!!
Molt bó Olaf.. molt currat..!

Naschter Halt dijo...

Ens un krak ma conmugut la historia!!!!!!!!!!!!!!
Sort que apareix Sant Amoni!! Jo ja patia per la maravellosa oxigen!
JEjeje!

Anónimo dijo...

Olaf només et puc dir que m'ha commogut la teva història cada fase, cada personatge, un món desconegut... :P
Ets un geni.

Espero amb impaciència una altra historia!!!!